Samurais & Cowboys

Totes les coses d’aquest mon tenen un paral·lelisme; un germà bessó que complementa l’existència de cada objecte, de cada localització, de cada persona.
Es el cas dels Samurais i dels Cowboys, herois de origen i filosofia diferenciada, però de existència comuna i antagònica alhora.
Antagònica perquè els Samurais vivien en base a uns principis sòlids, com es reflecteix al Hagakure.
El Hagakure fou escrit per Yamamoto Tsunetomo (1659-1713) i es un compendi dels ideals dels Bushi (guerrers, samurais) tradicionalistes. En els anys de Tsunetomo molts Bushis depreciaven les antigues formes dels de la seva classe i s’enriquien comportaments considerats innobles per les persones civilitzades del Japó de la era Tokugawa, com el comerç. Aquesta realitat el va dur a escriure aquest llibre a on es descriu per primera vegada el Bushido (El camí del Guerrer). Un llibre molt personal i, per tant, sovint sobrevalorat pels occidentals, que el veuen com un “manual” per convertir-se en Samurai. (jajaja).
Els Cowboys que s’aventuraren a descobrir la meitat oest dels Estats Units a mitjans dels segle 18 no es basaven en principis filosòfics ni a cap codi de conducta unificat. Honor? Ni molt manco...
Aquest es l’antagonisme precisament. Però tot i això jo pens que ambdues figures representen una mateixa cosa. Homes que vivien pensant en la seva mort i en l’efimeritat de la seva vida, i per això mateix la seva vida era increïblement intensa. Me’n vaig de sa pilota? Potser. Però qualsevol persona que hagi vist “Los 7 magnificos” (The Magnificent Seven, 1960 John Sturges) i “Los 7 Samurais” (Shichinin no Samurai, 1954 Akira Kurosawa) entendrà perfectament aquest paral·lelisme. Katanes i Revòlvers, aquest seria un bon títol per a una cançó...