The Day After Tomorrow

Encara no havia dit res de com va anar sa actuació de Satellites al passat Festival Indirama, també conegut com "La Cúpula del Trueno" de Mad Max 3, però sense na Tina Turner.
Farem una cosa, omitirem cap comentari que no vagi lligat a lo purament musical. Si, si, millor així.

Per a mi, i per sa resta dels nins segons he pogut xerrar amb ells, el concert va ser genial. Estavem molt tranquils, i tot i que feia gairebé mig any que no ens trobavem en actiu amb el grup crec que varem conectar d'allò més bé.
Els horaris dels festivals, afegits a certs canvis de darrera hora que ens varen obligar a tocar a les 21:00 hores del divendres (sempre ens passa a nosaltres això...), van fer que no poguessim tocar tot es repertori que tenien previst, però crec recordar que les 6 o 7 cançons que ferem ens van omplir a tots.

Record que Torna va ser fantastica, molt bona, especialment al final. Ens jordi ens va demanar que toquesim suau, per anar pujant poc a poc. Molt orgànica, sip.
I res, que per mi va ser genial poder tornar a tocar amb es meus nins, i es veu que a tots ens feia il·lusió, perque ens varem insultar una mica menys de l'habitual.
Esper que ho poguem repetir aviat...

Back to the Roots

He decidit dedicar una estona a refrescar aquest blog, que ja començava a fer pudor (joantoni dixit).

Pero aquesta absencia ha significat que han passat coses en realitat. Moreland Cowboy ja ha començat a sonar en dues sesións d'assaig, una primera amb es Masterman Ferrer i el Melindru Quique a la sala Assaig i un segon ja amb la presencia de na Melancia Florenskins i el seu Rhodes. Que puc dir? Això pinta bé. I m'he duit més d'una sorpresa amb qualcunes cançons, que aquesta gent fa sonar més enllà de les meves expectatives.

Hi ha contacte amb en Mateu (Club Sibarita, bateria convidat a la darrera actuació de L.A.) per que vengui a ficar-nos canya amb la seva bateria. Està clar que el 50% d'una banda de rock es la puta bateria, el 35% ho és el baix i la resta s'ho reparteix l'ego restant, però això es un tema de discusió que necessita d'un blog sencer per si mateix. Qualque dia, polemics meus...
Mentres, confirmar que The Moreland Cowboy Band veurà la llum aquest proper 2006. Bon Nadal a tots.

I més coses, nostalgiques i anecdotiques en aquest cas. Demà m'en vaig al meu Wales natal, concretament al meu poble, Aberdaygledhay, a la costa oest de Pembrokeshire. I fa gairebe, mmmm, uns dotze o més anys que no hi vaig. Ja n'hi ha.
Una ocasió per veure familia, mooooolt antics amiguets, visitar es castell negre que hi ha devant els acantilats, corre per aquell infinit camp de gespa que hi ha devant ca els meus padrins (els meus gramps i Nanny, Raymond i Sylvia; ell, mariner de la vella escola, amb ancora tatuada i tot, ella, dona de postguerra, qui ha criat als seus fills, nets i bisnets, a més d'altres cosins i diversa familia. Fanera i lluitadora, i orgullosa!). Vamos, que estarà guay. Una regresió a la Moreland Village; he de dur una guitarra, sense dubte. O al manco un cuadern, o una harmònica...