Drags to Jerusalem

Drags to Jerusalem
Purple Citadel
Just 10.000 miles
Drags to Jerusalem

New Band's Eve

Aquest dissabte 18 de març m'estren com a nou guitarrista de Sexy Sadie, en el concert que es fa amb motiu del tercer aniversari de la sala Assaig. Tocarem només 8 o 9 cançons, ja que encara estic fent es "deberes", aprenint-me moltissims temes a un ritme accelerat.
En aquest concert tocarem sobretot un avanç del que serà el nou disc de Sexy Sadie, "Translate". No vull avançar coses, ja que sortirà al carrer amb tota seguretat es proper dia 3 d'abril, però crec que es un disc molt bo, a on en Jaime, en Toni i en Jaume han fet un contundent canvi de xip, sense deixar de ser ells mateixos. Es un disc carregat de bones cançons, arrenjades d'una manera a on sa base ritmica predomina, a on ses guitarres fan molt més que acords distorsionats. Aviat escoltareu cançons molt bones, al manco per mi, com son "My home is not a place", un tema que sona a classic, "Second to Last", Pixies meets Smashing Pumpkins o My Bloody Valentine vs. Sonic Youth, "Slow Down", Pop-Rock-Pop de extranya estructura però de grans textures, o "I'm not like you", que seria com Led Zeppelin fent una versió de At the Drive In.

Curioses descripcions, si. Però el cas es que aquestes noves cançons m'han sorprés molt agradablement, i m'han convinçut de que en aquesta nova etapa "Sexy" tocaré molt bon Rock n' Roll. Eso si me pongo las pilas, que aquesta gent toca molt bé, molt bé, molt bé...

Electrika

Moreland Cowboy no ha desaparegut, ni ha mort, ni res de semblant. Les darreres setmanes les agendes, les coses de la vida i altres incògnites han propiciat un darrer mes de poca activitat, al menys de la que es veu.

Sa veritat es que aquesta aventura musical està hibernant, inactiva però viva, i ben aviat tot coincidirà de cara a retornar a sa feina amb ses cançons noves.

He passat per un petit debat intern, referit sobretot a un dilema. Resulta que la majoria de cançons les compòs a casa, guitarreta sobre bases electròniques que faig amb l’ordinador, i clar, moltes vegades tinc es dubte de si aquestes bases han de resultar component intrínsec de la pròpia cançó, o si només han de ser una primera referència a eliminar un cop sa cançó quedi arranjada per la Moreland Band, amb instruments acústics i reals. Duda cruel…

Finalment he decidit no pensar com un pureta (una vegada vaig dir que mai utilitzaria electrònica a la meva musica, clar que també vaig jurar que mai tindria telèfon mòbil!) i tirar envant amb les bases, que al final, si bé no resulten ser el principal conductor de la cançó, si que atorguen sonoritats i ambients que difícilment es podrien aconseguir sense elements com samplers i seqüenciadors. Així que he decidit donar cabuda a qualsevol element que resulti d’aportació musical, sense tenir en compte la seva naturalesa.

La meva idea es duplicar les cançons en dos ambients diferents: Un de tradicional, acústic i real; l’altre amb les bases i afegits electrònics. Cada cançó té moltes cares.
Això ens dona la idea de un ep paral·lel que podria ser anomenat “Electrika”, a on figurarien les versions més sintètiques i digitals de les cançons de Moreland Cowboy.

Paja mental? Sense dubte. Però això és lo guapo de tenir un blog…