It's now or never

dimarts, d’octubre 30, 2007

R e c o n

Sergio Molina - Quique Pérez - Michael M. - Jordi Vidal

dimecres, d’octubre 17, 2007

amb passes pròpies...


Feia un mil·leni que no feia cap entrada en aquest blog deixat de sa mà de deu. Més que res perque no tenia res a dir, o perque hi havia coses que fer més important que regalar-me sa meva pròpia literatura.

Han passat molts mesos d'ençà vaig començar a gestar el grup per Moreland Cowboy. Hi ha passat molta gent per aquí: començarem en Quique Pérez (Neo Tokyo, Dirty Diamonds, Empleado del mes)i jo, en es seu moment en Pep Toni Ferrer i na Floren Guillen varen donar un cop de mà per començar a arrejar les cançons en format de banda. Poc després varem tenir el plaer de comptar amb sa presència d'es fantàstic bateria Mateu Corda (Club Sibarita)qui ens va ajudar a moure cançons primerenques com "Come" i "Spectrum Shifter". Posteriorment varem decidir (en Quique i jo) que voliem fer un enregistrament de les cançons, tot i no tenir un grup solid i estable. Per això varem tenir el privilegi de compartir el projecte amb "Le crack" Toni Toledo, que ens va fer d'ingenyier, de bateria d'estudi i que fins i tot ens va atorgar ritme en el primer (i únic concert fins el moment) de Moreland Cowboy al Casino Royale, també amb la prèsencia del nostre darrer fitxatge, en Jordi Vidal (Familia López, Mañana Química) que passà a ser el nostre masterman de les tecles.
Però ha estat recentment quan Moreland Cowboy s'ha constituit definitivament amb l'entrada de l'amic i company de Sexy Sadie Sergio Molina, qui va deixar el seu Madrid natal per aventurar-se a les terres Mallorquines. Ell és el nostre flamant bateria, i ha suposat una inyecció brutal de ritme, dinàmica i rock n' roll.
Arribats a un punt vaig entendre que el só produït pels quatre anava més enyà de aquella primera idea batiada com a "Moreland Cowboy" que vaig tenir ara fa més de dos anys. Áquest grup té vida pròpia, i no depén únicament de mi. Cada un dels seus membres aporta un ingredient propi i únic. Per això hem decidit canviar el nom del projecte per un que ens reuneixi als quatre músics per igual, sense liders ni liderats.

Ara ens deim "Recon". I som un grup de Rock n' Roll. Tocarem el 21 de desembre al Teatre de Lloseta, i esperam fer-ho tremolar amb volum i energia.

Moreland Cowboy segueix, clar que si. Jo som Moreland Cowboy, i seguiré amb aquest projecte per composar aquelles cançons íntimes i pròpies que al final has de fer totsol a ca teva i que no te sentit tocar-les amb un grup.

Salut a tots.

dilluns, de març 26, 2007

La noche del Diablo

Fotos: Eva Plasencia




La noche del Diablo (II)

Fotos: Eva Plasencia




dimarts, de març 20, 2007

Oh, my deer...



Aquest és el cartell del debut de Moreland Cowboy. El proper divendres 30 de març a mitjanit (hora bruixa) al Casino Royale @ Belle Epoque de la Plaça Gomila.
3€.

dimecres, de març 14, 2007

El músic de la calma


Ja ho he dit moltes vegades. En Pep Toni Ferrer és un músic destacat i dotat d’una visió que transcendeix els habituals tòpics del mon sonor. En Pep cerca altres coses en la música, coses que molta gent passar per alt.
El proper dia 8 d’abril un servidor (i altres 4 amics més) tindrem l’honor i la sort de poder acompanyar el senyor Ferrer en la presentació del primer disc de Oliva Trencada en el marc del cicle Arrels, al teatre de Muro; projecte deliciós pels amants de la lírica i la musica traçada amb objectius. Com diu ell mateix “Imagineu en Jim O’Rouke, en Nick Drake o en Jeff Tweedy cantant en mallorquí i recuperant el llegat musical d’aquesta terra”.
Per aquest concert en Pep ha musicat diversos poemes i gloses de Maria Antònia Salvà, texts impressionants que s’alimenten de la musica d’Oliva Trencada.
No hi podeu faltar. Força Oliva!

dilluns, de març 12, 2007

Debut

Tot arriba a qui sap esperar. El proper divendres 30 de març, a les 00:30 hores, Moreland Cowboy realitzarà el seu primer concert en format de banda. Serà al Casino Royale de la Plaça Gomila. Please be our guest...

Moreland: veu, guitarra, programació.

Enrique: segona veu, baix.
Jordi: tercera veu, piano, rhodes, orgues.

Toni T: Bateria, groove, feeling. No canta perquè no vol.





diumenge, de febrer 04, 2007

El Diablo en el Ojo



El proper 24 de març, a les 22h el Teatre de Lloseta acullirà un concert molt especial. El Diablo en el Ojo es retroba adalt d'un escenari anys després de la seva separació. Ho feim perque ens fa ganes, moltes ganes i ens enyorem baix uns focos. We like it!

Vos esperem a tots, segur que està genial. Ja es diu que mes sap el Diable per vell que per dimoni, no? O era es dimoni?